Ciutat

De vegades tinc desig de ciutat. Sento una necessitat irrefrenable de caminar i viure pels carrers de l'Eixample. Ha de ser fosc, ara que la tardor disfressa de nit les hores de tarda. Enyoro passejar sol per determinats carrers del barri, en la lliure solitud de l'anonimat. Treure el cap a les llibreries de sempre i comprovar si encara existeix aquella merceria que fa cantonada. Constatar com la ciutat viu i muta de manera imparable. I faig llavors, abans de tornar cap a casa, una escapada ràpida, fulgurant, que no deixa de ser un sucedani però que calma aquesta autèntica set de carrer de ciutat.