Tot i que no és un dels meus poetes de capçalera, considero que Miquel Martí i Pol és autor d'alguns poemes extraordinaris, d'un sentiment pur i diàfan. De vegades, també amb un diagnòstic afinadíssim de la realitat, com en aquest Calendari:
Calendari
De tan veloç, aquest món no commou.
Pugna el silenci per guanyar nous àmbits,
però només hi ha lloc per la notícia.
De tan veloç, el món es desgavella.
Cap pensament no sap dir l'hora exacta
i el venerable racó dels profetes
ara l'ocupen mitjans mediàtics.
Algú pot dir si el vent bufa a deshora?
si "fer l'amor" és o no un eufemisme?
si es compliran les promeses i els pactes?
si de tant viure no perdrem la vida?
o si ens sobraran fulls de calendari
quan ja no hi hagi temps per repensar-se?
"El món va a la catàstrofe", ja ho deia
el gran Vicent anys ha. Contrast estúpid:
per descansar fem esports d'aventura.
-No exagereu
-Doncs no, gens no exagero,
només cal que mireu al voltant vostre.
(Del Llibre de les solituds)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada