Camina pels senders del parc amb un aire nou, més lleuger. L'atmosfera conserva la frescor però es comença a endevinar la primavera. Les branques de l'arbre més bonic del món, l'arbre de l'amor, treuen ja les seves flors liles, que comencen a encatifar el terra. Camina amb passos decidits, empès per un sentiment d'alegria que sap molt fràgil. Però fins i tot xiularia. El cel és molt blau, la gespa tendra i humida, el verd de les fulles de les grans magnòlies és més intens que mai. Sent el batec d'un món nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada