Retalls

El passadís subterrani que uneix l’estació ferroviària de Sants amb la línia verda del metro és un dels llocs més inhòspits que conec: sostre baix, calor horrorosa, humitat altíssima, trànsit multitudinari de persones. Intento evitar-lo sempre que puc i només hi passo quan vaig just de temps, cosa que darrerament passa sovint.
Avui, però, una estampa ha alleugerit la meva incomoditat. Dos músics: l’un cantava i l’altre tocava la guitarra. El cantant portava patilles i ulleres d’Elvis Presley, de qui interpretaven una cançó, però no semblava un dels ridículs imitadors del cantant nord-americà que veiem sovint a les pàgines de diaris i revistes.
El guitarrista, per contra, era un senyor que superava àmpliament la cinquantena. Vestia amb una certa formalitat i, pel color clar dels seus ulls, pell i cabells, semblava d’origen centreuropeu. El seu aspecte era més semblant al d’un membre d’una orquestra filharmònica que no pas al d’un músic de carrer que interpreta Elvis Presley. El contrast entre els dos músics era evident i curiós; el conjunt produïa una certa tendresa.

Al tren, s’asseu al meu davant una noia jove, de vint-i-pocs anys. És bonica sense estridències, sòbria. Té els ulls clars, quasi transparents i el cabell castany; llueix arracades de perla. Malgrat el seu aire de timidesa té una mirada directa, gens velada. Escruta el meu veí de seient que no para de donar-li la tabarra per telèfon a un tal Roger. És tan pesat que em fa pena el pobre Roger. Sobtadament, a la noia li sona el telèfon. Sento la seva veu, suau i dolça. Intueixo que parla amb el seu nòvio. En un moment donat, li diu, mig somrient: Ja saps que sí. I no costa gaire imaginar-se la pregunta, naïf del jove enamorat. No en sabíem més teníem quinze anys.

En un semàfor estan aturats una colla de motoristes, d’aquests que porten unes motos grans, negres i cromades, amb aire vintage, que crec que se’n diuen chopper. Malgrat la calor van vestits amb cuir i porten barbes ostensibles. De cop, comencen a riure i a tocar los botzines, tot mirant cap a la cantonada. I allí hi ha una parella besant-se apassionadament. Els motoristes aplaudeixen l’escena amb els seus clàxons fins que el noi es gira, també rient.