23 de desembre de 1918

Josep Pla escrivia això amb data 23 de desembre de 1918 (fa 98 anys) a El quadern gris.

Ara que dins de l’aire flota aquesta cosa indescriptible, humanament tendra, íntima, de les festes de Nadal, m’obsessiona la sequedat de cor, l’eixarreïment, l’esterilitat sentimental. És una esterilitat que m’alarma perquè deu formar part de la pròpia naturalesa íntima. No sento el més lleu impuls d’adorar res. La meva sensibilitat social és negligible, escassa. Sento que la família parla, amb entusiasme, de la missa del gall. No arribo pas a interessar-m’hi. És objectivament desagradable no sentir cap il·lusió –ni la il·lusió de les dones, ni la dels diners, ni la d’arribar a ésser alguna cosa en la vida–, només de sentir aquesta secreta i diabòlica mania d'escriure (amb tan poc resultat), a la qual ho sacrifico tot, a la qual probablement ho sacrificaré tot en la vida. Em demano: ¿què és preferible: un passament mediocre, alegroi i conformat, o una obsessió com aquesta, apassionada, tensa, obsessionant?

És probablement un dels textos més citats del dietari de Pla: personal, íntim, il·lustratiu per d'entendre tota la seva obsessió vital.
Segurament no és el text més adient per felicitar el Nadal als lectors de Bloc de notes. Demà en buscarem un altre.

(I recordeu que podeu llegir El quadern gris en línia aquí.)