Aquests dies, llibres, reportatges, articles i exposicions ens recorden els quaranta anys del Maig del 68.
Jo em quedo amb l’article de Francesc-Marc Álvaro a la revista VIA del Centre d’Estudis Jordi Pujol titulat El paradís dels “soixante-huitards”, que tracta sobre l’especial influència dels valors d’aquest moviment en el pensament polític dominant a Catalunya. En cito un fragment:
De fet, entre determinades elits polítiques i intel·lectuals de Catalunya opera una mena de compensació simbòlica que utilitza el mite del Maig del 68 (o allò que se se li pot assemblar) com una font de legitimitat especial que permet fer i desfer obviant les agudes contradiccions entre allò que es diu i allò que es viu, que és un dels mals endèmics de la cultura progressista local. La fractura que hi ha entre discursos i fets en el món de l’esquerra institucional cerca una fugida fàcil mitjançant la vinculació amb un relat mitificat que correspon, si fa no fa, amb els fets de l’any 1968 i tots els seus corol·laris més sabuts.
Jo em quedo amb l’article de Francesc-Marc Álvaro a la revista VIA del Centre d’Estudis Jordi Pujol titulat El paradís dels “soixante-huitards”, que tracta sobre l’especial influència dels valors d’aquest moviment en el pensament polític dominant a Catalunya. En cito un fragment:
De fet, entre determinades elits polítiques i intel·lectuals de Catalunya opera una mena de compensació simbòlica que utilitza el mite del Maig del 68 (o allò que se se li pot assemblar) com una font de legitimitat especial que permet fer i desfer obviant les agudes contradiccions entre allò que es diu i allò que es viu, que és un dels mals endèmics de la cultura progressista local. La fractura que hi ha entre discursos i fets en el món de l’esquerra institucional cerca una fugida fàcil mitjançant la vinculació amb un relat mitificat que correspon, si fa no fa, amb els fets de l’any 1968 i tots els seus corol·laris més sabuts.
També voldria recordar el llibre de Julian Barnes Metroland (versió castellana d'Anagrama, Metrolandia), en què el protagonista viu el Maig del 68 a París però està massa ocupat amb una noia com per perdre el temps amb manifestacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada