Estic a punt d’acabar Brooklyn follies, l’última novel·la de Paul Auster. M’admira la gran capacitat fabuladora d’Auster, la seva facilitat per crear històries i personatges, la seva habilitat per atraure l’atenció del lector envers els seus arguments gairebé inverossímils. Però de vegades penso que abusa de les seves virtuts creadores. Com aquells futbolistes habilidosos que driblen a tot l’equip contrari però acaben perdent la pilota davant l’últim defensa, els arguments de Paul Auster s’acaben enfonsant a l’hora de la rematada final.
No sé encara com acabarà Brooklyn follies però em temo que em passarà el mateix que amb La nit de l’oracle, una magnífica novel·la amb una part final decebedora.
Veurem...
No sé encara com acabarà Brooklyn follies però em temo que em passarà el mateix que amb La nit de l’oracle, una magnífica novel·la amb una part final decebedora.
Veurem...
1 comentari:
Acabes de posar una ombra a les meves espectatives relacionades amb la meva propera lectura d'estiu (aquella de la platja sota un parasol, interrumpuda puntualment - o no- per jocs de sorra infantils). Tenia -i tinc encara- la intenció d'anar avui mateix a comprar la nit de l'oracle, però lamento dir-te que sense voler-ho has enterbolit la meva petita il·lusió. Aquest cop no faré el que vaig fer amb el darrer llibre de Vila-Matas, el qual ni tan sols he començat per haver fet cas de la teva crítica, sempre tan plena de criteri.
Com potser veuràs, estic llegint el teu bloc de notes tot de cop i una mica a destemps...
Sònia.
Publica un comentari a l'entrada