26.1.21

Zweig a Bath


L'any 2000, en un viatge a Anglaterra, vàrem passar un parell de dies a Bath. Era la primera vegada que visitàvem la ciutat i, fins ara, l'única que hi hem fet nit. Ens vam hostatjar en un bed and breakfast als afores, una de les moltes cases construïdes en els turons que envolten la ciutat, situada en una petita depressió a redòs del riu Avon. Hi vam arribar conduint un ford llogat a Oxford, i després de passar uns dies espèndids a les amables terres dels Cotswolds. He anat a remenar els papers d'aquell viatge per situar excactament en el mapa la casa on ens vam estar, Leighton House, i per veure si estava a prop d'una altra casa, de la qual parlaré tot seguit.
Fugint del nazisme, Stefan Zweig, de qui he estat llegint els desiguals diaris publicats per Ediciones 98, es va establir uns anys a Anglaterra, de forma intermitent, però és allí on va viure el desencadenament de la guerra i des d'on va marxar definitivament a Amèrica per instal·lar-se al Brasil. Són els diaris d'aquests anys, 1939 i 1940, els que m'han semblat de més interès i valor. Zweig descriu, amb visió pessimista, uns anys en què veu fondre's al seu món i se sent amenaçat a Anglaterra per la seva  doble condició d'austríac -ergo, alemany- i de jueu. Tot i obtenir la nacionalitat britànica i haver adquirit una casa, dedideix fugir d'una Europa insegura i en descomposició.
La casa que compra Zweig, Rosemount, és una vil·la situada en un dels turons que envolten la ciutat, al sud com Leighton House, i no gaire lluny d'aquesta. Les separen uns quants carrers i l'Alexandra Park. Les dues tenen bones vistes sobre la ciutat i un estil constructiu no molt diferent. Malauradament, desconeixíem llavors, i també en les visites posteriors, el pas de Zweig per Bath. Ens concentràrem en Jane Austen i l'elegància de l'atmosfera georgiana. També en la fantàstica llibreria de Georges Bayntun, en el soterrani de la qual podria passar hores. Així que ara m'he de conformar amb recórrer el camí fins Rosemount amb la fletxeta del google maps i mirar per damunt del mur, ampliant la vista a l'ordinador. Hauria estat bé fer-hi un passeig des de Leighton House, o arribar-hi amb el ford, o amb altres vehicles que hem llogat posteriorment per arribar a la ciutat anglesa més elegant.
Tanmateix, Zweig no fou feliç a Bath. Comprà la casa i la deixà. Obtingué la nacionalitat però se sentí estranger i enemic. Es casà, però fou un tràmit: li anunciaren al matí la disponibilitat de poder casar-se a la tarda. Foren desposseïts de la seva assistenta per ser alemanya i, en marxar, ni tan sols el jardiner, William Miller, pogué quedar-se a la casa per ser republicà irlandès i, per tant, sospitós. Els dies de Zweig a Bath són de pena i patiment, d'èxode i d'intranquil·litat, de nits fosques i persianes tancades. Només un dia sembla que Bath desperti en Zweig una certa felicitat. És el 5 de setembre de 1939 i l'anotació recorda un mica les del Viladrau de Manent a El vel de maia:

Día espléndido, quizás el mejor que he visto en Bath, nada indicaría que el mundo está en guerra -aún no hemos sentido ningún aire bélico. ¿Dónde está aquella gente ebria y vociferante de 1914? Salvo que la ciudad está un poco más animada, a causa de los tres mil o cuatro mil refugiados procedentes de Londres, no hay cambio alguno. Almuerzo en el balneario -¡qué paisajes tan maravillosos! Por la tarde damos un paseo desde Clareston hasta la colina -la naturaleza puede hacernos olvidar la estupidez humana.

Passà gairebé un any fins que els Zweig pogueren marxar a Amèrica, on la tristesa i la desesperació no els va abandonar, perquè el seu món d'ahir desapareixia per sempre. 




Cap comentari: