22.1.21

Apunts

Stefan Zweig, en un apunt als seus diaris, any 1931:

Europa solo volverá a ser digna de habitarse cuando se unifique, permitiendo la libertad de movimientos dentro de su espacio común.

***

Barcelona. El fet d'anar-hi tan poc em fa donar més valor a la ciutat i mirar-me-la amb bons ulls. La sensació és que tothom fa el que pot per anar tirant. Al poble es fa més difícil copsar la realitat actual. Veig els bars, oberts a mitges, un noi assegut sobre les taules apilades d'una terrassa de la rambla de Catalunya prenent un cafè amb un got de paper... La gent segueix passejant o, simplement, caminant, despalçant-se.A mitja tarda passo per davant del Tívoli i les bombetes enceses a la seva façana em fan pensar, per un moment, en el West End. Entro a la Casa Calvet, que és com un somni, una imatge quasi onírica.

***

Trobo a faltar enormement l'efecte curatiu, de paradís artificial, que té el viatge. El viatge no en el sentit de desplaçament llunyà, sinó simplement de canvi d'entorn geogràfic. Veure el mar, trobar altres paisatges, canviar de món, ni que sigui per unes hores. La rutina em mortifica.

***

Londres o París? Resposta impossible.

***

Moltes vegades pensem com de bé viuríem si no tinguéssim preocupacions -laborals, econòmiques, familiars...-. Jo tinc l'absolut convenciment de que, si no tingués preocupacions naturals, en generaria d'artificials.

***

A l'instagram comença a seguir-me un perfil d'un hotel amb unes vil·les esplèndides a l'illa de Serifos i, de cop, m'adono que tot té sentit.

***

Les sagues familiars britàniques, quin gran gènere literari!

***

Parlem amb R. del món d'abans. Dels homes que anaven a la barberia només per xerrar i passar l'estona, per exemple. Tot això és mort i enterrat. Només quedaran les pantalletes.

***

A les cròniques dels Cazalet d'Elizabeth Jane Howard, arribo al moment de la pre-guerra. L'eix argumental gira ara entorn dels debats, dubtes i temors que es generen sobre l'eventual esclat bèl·lic. Llegir (per part del lector), i també escriure (per part de l'autora), sabent què va acabar passant amb aquesta guerra, dóna un avantatge tan clar sobre els personatges que no m'agrada, per injust.

***

Compro un petit opuscle de Sagarra. Feia temps que no el llegia. Es percep una facilitat tan aclaparadora en la versificació que crec que li acaba restant exigència.

***

A mig matí ha passat una tempesta negra, que ens ha tornat la nit, ens ha deixat aigua i pedra i ens ha fet marxar l'electricitat. Els vidres de les finestres han quedat molls d'aigua, regalant-nos una tristesa de pel·lícula antiga, mentre els radiadors s'anaven refredant. Ara ha tornat la llum i es va obrint el cel blau. Gotes d'aigua regalimen de les branques dels arbres i dels llibrets de les persianes.

 

Cap comentari: