***
Després d'esquitxar-me amb l'aigua ben freda del mar i de cantar-me Senyor, tingueu pietat, quan intento venjar-me, em pregunta l'N:
- Quina és la teva cançó de missa preferida?
- No t'ho sabria dir -li responc- mai m'ho havia plantejat.
- La meva és la del tivé- diu ella.
- El tivé? -pregunto.
- Sí, beneït el tivé en nom del Senyor- canta. Tot i que mai he sapigut ben bé què és el tivé.
- N., la lletra diu beneït el qui ve en nom del Senyor.
- Ah! Doncs a mi m'agradava més pensar que deia el tivé. Quan era petita m'imaginava que el tivé era una mena de monstre, com l'home de les neus- explica. Com es diu l'home de les neus?
- El ieti.
- Doncs això: jo creia que el tivé era el ieti.
I em costa imaginar perquè s'hauria de beneir el ieti en nom del Senyor, però, al final, per què no hauria de ser beneït també, si tots som criatures de Déu? I aquesta conversa inesperada i sorprenent m'acaba fent pensar, indefectiblement, en el títol d'aquell llibre de Francesco Piccolo: Moments d'inadvertida felicitat.
***
Escric a la noia de la immobiliària -Charlotte- per preguntar-li el preu dels impostos que s'apliquen als immobles a França o, en concret, a la casa de Terraube.
La taxe foncière est de 1.050€ et la taxe d'habitation pour une maison secondaire est en général similaire. Les taxes ordures ménagères sont actuellement incluses dans la taxe foncière (à savoir, cela risque de changer d'ici quelques années).
Aquesta és la resposta. I així és com les qüestions pràctiques actuen, aquestes sí, com autèntics monstres -riu-te del tivé- que devoren els somnis i no mereixen cap tipus de benedicció.
1 comentari:
Gran Anècdota!
Publica un comentari a l'entrada