O potser el món no és tan bon il·lusionista i sóc jo, que sóc un il·lús.
***
Acabo la revisió de les notes del diari dels anys 23 i 24. Ja tenim cinc anys a punt de solfa, la qual cosa em neguiteja més que altra cosa.
***
En aquesta revisió del diari de 2024 em crida l'atenció ara l'adjectiu que dedico al president francès: bonapartià. M'he avançat a l'actualitat.
***
Sense ànim de ser simplista, quan llegeixo determinats llibres no puc deixar de pensar en com de necessari és cenyir-se a la màxima planiana de l'escriptura. Allò de la porta és verda.
***
L'esforç de disfressar-se, la comèdia de la vida, és allò que em costa més d'afrontar. Cada dia més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada