Notes

Cuinar és un art i menjar bé, un acte intel·lectual. Aquesta cita, amb una atribució a Josep Pla, apareix escrita, segons m'expliquen, en el mirall d'un restaurant barceloní. L'À., que és qui m'ho explica, ja té dubtes raonables sobre l'autenticitat de la cita, i jo em sumo amb vehemència a aquests dubtes, especialment pel que fa a la segona part de la frase. No seria estrany que Pla digués que la cuina és un art, entre altres coses perquè el concepte art és amplíssim. Així, la primera acepció del terme que dóna el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans és habilitat, destresa, a fer certes coses adquirida amb l’estudi, l’experiència, l’observació. La cuina és, doncs, efectivament un art, però no cal confondre, com es fa sovint, un art amb una de les belles arts. I no, els cuiners -la feina dels quals té molt mèrit- no són artistes. Em sap greu dir-ho: l'emperador va despullat.

I sobre l'acte intel·lectual, modestament, penso que Pla no anava gaire en aquesta línia. Menjar bé és intel·ligent, tant si es fa des de la perspectiva de la salut com des del punt de vista -sovint incompatible amb l'anterior- del gaudi, però no crec que menjar bé sigui un acte intel·lectual.

Hem -utilitzo el plural perquè hem estat uns quants- estat incapaços de trobar la suposada cita en l'obra de Pla. Però l'obra de Pla -47 volums, 29.000 pàgines, alguns articles i llibres més, dispersos- és tan magna, que demostrar la falsedat d'aquesta cita és quasi tan difícil com haver de demostrar la pròpia innocència. Tanmateix -i potser algú em farà callar- penso que Josep Pla mai va escriure aquesta afirmació.

***

M'agrada, en canvi, trobar en el text introductori de El que hem menjat, la següent afirmació que sí que és de Pla i molt planiana: El luxe, en el menjar, com en tot, em deprimeix.

***

En el pròleg de Desvío a Trieste, Javier Jiménez adverteix dels efectes perniciosos del turisme sobre el caràcter de les ciutats (i no només de les ciutats, afegiria jo) i cita Svevo: Nadie puede amar sinceramente lo verdadero y lo bueno si no aborrece a la multitud.

No crec que sigui elitista combregar amb aquesta afirmació, perquè és innegable que tots formem part de la multitud. Però sent-ne conscients, podem intentar escapar-ne, sempre que puguem.