***
Enric González explica en una entrevista que l'últim Nadal va dinar sol en un McDonald's tot llegint el diari. No em sembla un mal pla, si no fos pel diari.
***
En la mateixa entrevista, González parla del seu sentit de l'orientació, que el fa situar-se fàcilment en les ciutats. Penso que és una gran virtut, en bona part innata, però que també es pot entrenar. Una bona manera de fer-ho és renunciar al google maps, tal com vam fer en la recent estada a Londres. (Tot i que, malauradament, no fou una renúncia absoluta, va ser un important pas endavant).
***
Van Eyck, un dels millors pintors de tots els temps -o el millor, si això es pot realment categoritzar-, consignava un humil Als ich can (tan bé com puc) en els seus quadres.
Per contra, en el meravellós retrat de Derich Born pintat per Holbein hi consta el següent text: Derichus si vocem addas ipsissimus hic sit / hunc duvites pictor fecerit an genitor, que es traduiria com Si li afegissis la veu, seria el mateix Derich i tindries dubtes de si el va fer el seu pare o el pintor. Segons el catàleg de l'exposició Holbein at the Tudor court -meravellosa i acabada d'inaugurar a la Queen's Gallery de Buckingham Palace- la inscripció seria a iniciativa del mateix Holbein i vindria a ser un tribut a una llegenda pràcticament idèntica existent en un retrat pintat per Durer, el que podria voler dir que Holbein s'erigiria ell mateix en seguidor -o successor- de l'altre gran pintor alemany. En tot cas, comparat amb el lema de Van Eyck, a mi em sembla lleugerament immodest, encara que la immodèstia estigui clarament justificada.
***
Els dies que vaig a buscar l'N. a tennis, a Vic, de nit, sol, al cotxe, m'agrada posar-me cançons de Charles Aznavour. És potser una petita extravagància, però m'agrada el seu aire de cantant passat de moda, de totes les modes possibles. Crec que ja ho he escrit alguna altra vegada. M'agrada la seva imatge de cavaller, la seva condició de métèque, la seva veu inconfusible, el seu romanticisme tronat... M'emociona sentir-lo cantar sobre imatges tòpiques:
Quand au hasard des jours
Je m'en vais faire un tour
À mon ancienne adresse
Je ne reconnais plus
Ni les murs, ni les rues
Qui ont vu ma jeunesse.
En haut d'un escalier
Je cherche l'atelier
Dont plus rien ne subsiste.
Dans son nouveau décor
Montmartre semble triste
Et les lilas sont morts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada