***
Aprofito les poques hores del dia d'un cert ànim i lucidesa per transcriure i revisar alguns poemes que vaig escriure a l'estiu. Fins i tot en trec algun de nou. És el millor que em donen aquests dies de malaltia, que no deixen de tenir un aire antic.
***
A fora al jardí, un esquirol s'ha instal·lat entre els xiprers de la tanca. A dins, el conill campa com vol. Això comença a tenir un aire de Beatrix Potter.
***
Aquest aire anglès m'acompanya en les lectures. Alterno fragments de la biografia d'Anthony Powell de Hilary Spurling amb les memòries d'Evelyn Waugh (Una educación incompleta). M'acompanya la sensació de que aquell món, el de l'alta societat britànica d'entreguerres, les seves public schools, els costums i la formació dels estudiants d'Oxbridge... són gairebé tant llunyans de la nostra realitat actual com ho pot ser l'edat mitjana.
***
Powell apareix precisament en l'autobiografia de Waugh com un estudiant més aviat reservat, allunyat dels excessos i les excentricitats dels cercles més propers a l'autor de Retorn a Brideshead. I això em porta a pensar en el caràcter de Nicholas Jenkins, el narrador protagonista del seu gran cercle de novel·les. I en què Powell em resulti un autor més proper que Waugh.
***
Determinada literatura, o més aviat cert articulisme, ens pot arribar a resultar atractiu -i fins i tot li trobem un cert valor- per la seva aparent sinceritat, frescor o capacitat d'expressar allò que ningú altre s'atreveix a dir. Analitzat, però, amb més deteniment, aquest suposat valor no deixa de ser com la capacitat addictiva de certs additius dels aliments més bàsics: les patates fregides amb gust de pernil o les hamburgueses del McDonald's. Ens poden arribar a agradar però són el que són.
***
Llegir sobre Fitzroy Square o Charlotte Street i tornar a sentir, malgrat tot, una enorme necessitat de viatjar a Londres.
***
Année, une tranche coupée au temps, et le temps reste entier.
Diari de Jules Renard, 31 de desembre de 1902.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada