Notes

Per molt que envelleixin, els joves sempre seran més joves que tu. Aquesta és la part dolenta de la història, la més visible. La part bona és que tu sempre vas per davant seu. Ho veig, per exemple, en autors que ara estan en la quarentena i que comencen a escriure -i a queixar-se- de que ja fa vint anys de molts episodis de la seva vida. I llegir-los -o escoltar-los- em genera una certa tendresa, com la de l'adult que observa els traços, encara maldestres, del nen que dibuixa una casa amb una xemeneia d'on surt fum que s'escapa cap a un cel on hi volen ocells amb forma de be baixa.

***

Experimento una creixent distància cap a la política. Tot i això, no deixo de ser ferm partidari de la política de la (bona) gestió. La política de les emocions que tant agrada als nous gurús, i que tan bons resultats sembla reportar (si per bons resultats entenem fer-se amb el poder i mantenir-s'hi) condueix als Balcans, fins i tot a Auschwitz.

(I avui justament veig, a la portada d'un diari cadadenc, una caricatura de Zelenski amb nas de jueu, robant-li la cartera a Biden. Em fa pensar en l'antisemitisme europeu més execrable, el de l'afer Dreyfus i que el que va acabar conduint, precisament, a Auschwitz).

*** 

Escolto una nova versió del clàssic i meravellós Aviones plateados de El último de la fila, editada aquest mateix any. Constato que han canviat alguns versos. No voldria pecar d'hipersensible però em dóna la impressió que els canvis pretenen suavitzar algunes arestes, per mi del tot inexistents, de la cançó i adaptar-se a una major correcció política. Tant de bo m'equivoqui.

***

De nit, les ciutats, només si són solitàries. Si hi trobo gent, les prefereixo de dia.

***

El benestar i la riquesa (sí, des d'una perspectiva històrica i geogràfica, som rics) ens acaben conduint indefectiblement a la puerilitat.