Notes

Miguel Sánchez-Ostiz, en el pròleg de l'autobiografia d'Evelyn Waugh Una educación incompleta explica que l'escriptor anglès anomenava edat de la irritació la que va entre els quaranta-cinc i els cinquanta-cinc anys. Espero que tingués raó.

***

Hi ha intel·lectuals a qui agrada el futbol (o l'esport en general) i saben parlar-ne, escriure'n o teoritzar-ne. I després hi ha entesos en futbol (ben sovint periodistes) que pretenen tractar d'altres temes i ser intel·lectuals. Sento donar-los la mala notícia de que, en aquest cas, la reciprocitat no és aplicable.

***

Els grans escriptors poden escriure sobre qüestions íntimes amb plena llibertat gràcies a la seva pròpia condició, que els permet estar, en certa manera, al marge de determinades convencions o condicionants socials. Els amateurs, per contra, difícilment s'ho poden permetre, en no poder fugir d'aquest context social. Llavors, els primers són escriptors lliures, mentre que els segons són criticats per falta de sinceritat.

***

Hi ha dos tipus de classes dirigents. En primer lloc, hi ha les que saben adaptar-se als vaivens polítics i socials, mantenint-se sempre al costat del poder, sigui qui sigui qui l'exerceixi, per seguir conservant el seu estatus. Aquesta és la preponderant -per no dir l'única existent- al nostre país. I després hi ha la que és capaç de dirigir el rumb polític i social en funció dels seus interessos o ideals. Aquesta, que és una autèntica classe dirigent comme il faut, diria que està en vies d'extinció.

***

-Estàs obsessionat amb els llibres?- pregunta retòricament -o irònicament- l'À. en trobar-me fent cerques per internet d'alguns exemplars que persegueixo.

***

I l'À avui fa vint anys i això és una imatge simbòlica, granítica que diria Josep Pla, de l'implacable pas del temps, de la nostra existència fugaç i fugívola com el mercuri.

***

Nadal, l'abisme insalvable entre allò que se celebra i com se celebra.