***
Empès per l'eufòria, vaig anunciar un dia: escriuré una novel·la! Ara em diuen, per què no escrius contes? I penso que dins la magnitud de la novel·la és fàcil que la realitat pugui trobar un espai on colar-se. En canvi, el conte és la ficció més pura. Potser és per això que és el gènere literari que menys m'agrada.
Penso en això després d'haver llegit uns quants contes d'Ian McEwan, que em deixen totalment indiferent.
***
Entro en una llibreria mentre té lloc la sessió d'un club de lectura. Jo em quedo mirant llibres sense escoltar gaire. Però acabo percebent que la conversa gira per centrar-se en l'actualitat. Les afirmacions, empeses per l'aparent unanimitat, van pujant de to. Que si celebrar una festa a prop de la frontera era una provocació, que sí uns bevien gintònics mentre altres moren de gana. Marxo sobtadament, profundament contrariat.
***
A mi, la inspiració mai m'agafa treballant. Sempre passejant o dormint.
***
Recordo una pintada de l'època pandèmica, molt descriptiva, que va córrer per les xarxes: Poco pan y pésimo circo. I esquivar el circ, que difícil que resulta!
***
Carles Riba, en l'última carta que escriu durant el seu viatge a Grècia, adreçada a Josep Obiols: Dues vegades, en aquest viatge, he hagut de fer un esforç violent per no plorar com una criatura... o com un heroi antic. L'una a l'embarcament de Marsella, quan pressentia la meva Grècia a través d'una boira rosada i lila; l'altra a l'embarcament de Patres, quan per fi anava a conèixer l'Ítaca de l'Odissea, del llibre més bell del món.
Sense aquestes emocions, potser algú diria que infantils, cap viatge té sentit. Res té sentit, en realitat.
***
A l'Eixample de Barcelona, dissabte a la tarda. Sensació absoluta d'haver perdut una ciutat.
***
A vegades, el poeta no és més que el secretari que transcriu el poema que la realitat va creant al seu pas.
***
Miro la final del torneig de Shanghai. Hurkacz contra Rublev, un dels tennistes per qui tinc més simpatia. Però no em puc abstreure de pensar que s'enfronten un rus i un polonès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada