Notes

En els cent metres llisos guanya el més ràpid, no hi ha discussió possible. En les disciplines on entra en joc la subjectivitat, tot és possible. Per portar-ho a l'extrem, podríem posar un grup d'aficionats a la batucada com a jurat d'un certamen musical. Certs premis atorgats, o pitjor encara, la confecció de determinats corrents dominants, em fan pensar que alguna cosa equiparable succeeix en la literatura.

***

No crec que l'art curi com pretenia cert pintor del segle XX. Ni tan sols que aporti benestar, com asseguren alguns cursis. Però poques coses ens enriqueixen més, ens omplen més, que el coneixement artístic. I utilitzo explícitament el terme coneixement com a antitètic del tan repetit experiència, perquè crec que l'art s'ha de viure com a part d'un coneixement, d'una formació, fins i tot, d'una certa exigència. En art, difícilment podem gaudir d'allò que no coneixem i ens hem d'exigir conèixer, saber, per gaudir.

Dit això, res em fa tant feliç com obrir les portes d'un museu, de dimensions justes i visites escasses. Potser sí que és benestar, disculpeu-me, cursis.

***

Per aquests diaris trio títols pessoans que acaben sent poc comercials (potser en consonància amb el seu contingut). Com que el gran tema d'aquests papers no deixa de ser el del pas del temps i la nostàlgia que provoca, ahir se me'n va acudir un que potser té més ganxo: Kim Basinger ha fet setanta anys.

***

Més enllà de la fe o les creences, la maduresa em va fent adonar de com de certes i justes son determinades ensenyances de l'Evangeli: allò del fill pròdig, de tirar la primera pedra o de que la mà esquerra no sàpiga què fa la mà dreta, per exemple. No he arribat encara a combregar, però, amb l'exercici de parar l'altra galta; tinc més ganes que mai de reaccionar amb un cop de puny. Però estic convençut de que tot arribarà.

***

Quanta gent ocupada tot el dia sense fer res de profit i que no en té prou amb això, sinó que persevera en la necessitat de fer que altra gent estigui també ocupada tot el dia sense fer res de profit. Deu ser un instint natural, com de reproducció de l'espècie.

***

Plou. Escric. Tinc un conill als peus. Va morint la llum de la tarda i deixo que s'acabi, lentament, la bateria del mòbil.

***

Cada dia estic més convençut de que per gaudir d'una obra literària cal una aproximació al món i a la vida semblant a la de l'autor. Penso en Knausgard.

***

Casualment, després del que he escrit sobre l'art llegeixo un article de García-Máiquez que tracta sobre la bellesa. I, malgrat totes les avantguardes vingudes i per venir, jo no puc deixar de relacionar art i bellesa. Escriu G-M en la seva apologia de la bellesa sobre la necessitat de posar el nostre gra de sorra al vestirnos, al arreglar el cuarto, al escribir una carta, al saludarnos…- que será un grano de arena en la maquinaria del feísmo moral. Cita alhora a Roger Scruton, que va escriure: Podemos vagar por este mundo hostiles, resentidos, suspicaces o desconfiados. O podemos encontrarnos a gusto en él, en armonía con los demás y con nosotros mismos. La experiencia de la belleza nos guía por el segundo camino. La de l'art, també.