***
Estimar un animal, i pensar en com és la seva vida, és per a mi una sensació, una experiència, totalment nova. I deixar-me endur per aquest sentiment em fa sentir, potser per l'educació rebuda, frívol. Alhora, sóc incapaç de no deixar-me arrossegar per aquest sentiment i, encara que pugui semblar absurd, estudiar el seu comportament, el d'un simple conill, em fa entendre millor -trobar paral·lelismes- amb certes conductes humanes. Per tot això, em frapa l'episodi del primer capítol en què la dona del protagonista trepitja sense voler un gatet, deixant-lo moribund, i aquest l'acaba enterrant sense tenir la certesa absoluta de si estar mort, i preguntant-se, per tranquil·litzar la seva consciència, quin sentit tenia aquella vida.
***
Dinar a Barcelona. La certesa de que, quan la vida porta a les persones per camins diferents, les acaba també fent diferents. I la confluència ja només és un passat comú.
***
Passa a les llibreries que hi ha dies que no trobes res d'interès i n'hi ha d'altres en què t'ho enduries tot. Avui, a la Central, ha estat un dia del segon tipus. M'he imposat, però, no comprar res, i ho he complert. Tot i això, crec que necessito alguna lectura de poesia. He tingut a les mans Szymborska i Zagajewski, però s'han acabat quedant allí. Com els diaris de Yorgos Seferis i el de Valentí Puig. Aquest últim, però, no s'ha quedat ben bé allà. Estava mig amagat a la prestatgeria i l'he posat a la taula, en posició preferent, just damunt del pilot de llibres d'un presentador de la tele. Això deu ser un clar exemple del que s'entén per prendre's la justícia per la mà. Però, al cap i a la fi, l'expressió parla de justícia.
***
El Rijksmuseum ha obert una franja horària de nit (fins les dues de la matinada) per l'últim cap de setmana de l'exposició de Vermeer. Les entrades s'atorguen per sorteig. No cal dir que m'hi he inscrit. Res em faria més feliç que poder anar-hi amb la G.
***
La propera edició de la poesia de P., la gènesi de la qual vaig coneixent a través de diferents converses telefòniques, em fa extraordinàriament feliç. No només pel reconeixement i la justícia que suposa per la seva obra poètica -és un d'aquells poetes de veu apagada, que no fan soroll però que il·luminen lleument com la flama d'una espelma- sinó també per la seva bonhomia, que detecto a gairebé mil quilòmetres de distància.
***
El misteri de la figura de Vermeer de Delft sembla projectar-se, d'alguna manera, en els seus quadres. En aquests, em resisteixo a buscar-hi significats ocults, en tinc prou amb l'aura, l'halo, l'il·lusionisme que transmeten les seves escenes. Si fossin un film o una novel·la diríem que tenen un final obert.
***
Truquen el timbre i és la cartera que em porta una multa de l'ajuntament de Barcelona. És una llàstima que no sigui el carter anarquista perquè hauríem passat una bona estona criticant el sistema. Llegeixo que he comès una infracció greu i això m'espanta, però després resulta que tal gravetat consisteix en circular a quaranta-dos quilòmetres per hora per una de les vies més amples de la ciutat. Després resulta que si pago aviat, l'import, ergo la gravetat, es redueix a la meitat. És a dir que, a sobre, trilers.
Barcelona, cada dia t'estimo més.
***
Si hagués de triar un mes de l'any, possiblement seria el maig: dies llargs, temperatures agradables, la promesa d'allò que serà però encara no és... El maig és a l'any com la joventut és a la vida.
***
Enviar originals a determinades editorials, com el desesperat (o desesperada) que intenta arreplegar a la discoteca a les quatre de la matinada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada