***
El silenci (avui absent) és, tanmateix, el gran aliat de l'escriptura.
***
Todas las incursiones en el periodismo, la radio, la propaganda o los guiones cinematográficos, por grandiosas que sean, sólo pueden resultar decepcionantes. Poner lo mejor de nosotros en esas formas de expresión es otro desvarío, ya que así condenamos tanto buenas como malas ideas al olvido eterno. Estos trabajos son por naturaleza efímeros, así que nunca deben ser emprendidos. Los escritores dedicados a cualquier actividad literaria que no sea el intento de crear una obra maestra son víctimas de su propio engaño, y, a menos que estos autoaduladores se consuelen en la consideración de que dichas actividades son su aportación a la campaña bélica, daría lo mismo que estuvieran pelando patatas.
Cyril Connolly, La tumba inquieta (1944-1945)
***
Vaig a parar a aquest diari de Connolly a partir dels articles de Llop recollits a Vladivostok. Per regla general no m'agraden els llibres d'articles, però aquest de Llop en conté de molt valuosos. S'hauria de llegir a petites dosis, però es fa impossible. Són textos terriblement perillosos perquè t'estiren contínuament cap a noves lectures, et condueixen d'un camí cap a un altre, en una mena de laberint sense sortida.
***
Barcelona. Parat en un semàfor se me'n van els ulls cap a l'aparador d'una sabateria de barri. Hi veig espardenyes i sabatilles. Deu ser dels pocs comerços d'aquest estil que encara queden en aquests carrers. Mentre dura el vermell, m'és impossible no pensar en la meva mare i la meva tia, que coneixien -i recorrien- totes i cadascuna de les botigues d'aquell barri, pels voltants del mercat del Ninot. Gairebé totes han desaparegut, igual que elles dues. Sento tristesa i nostàlgia, per elles i per la ciutat. Veig una successió de bars i restaurants sense ànima, inercanviables en la seva mediocritat. Mai un enriquiment havia portat tant empobriment. I sé que aquest no és un fenomen exclusiu de Barcelona, però sempre sentim més els defectes en qui més estimem.
***
Busco al diccionari la paraula paciència. Allò que tu no tens, hi llegeixo.
***
Al meu poble, els enterraments s'acostumen a acomiadar cantant el Virolai. Mentre cantem, penso en això de Rosa d'abril, Morena de la serra. Morena? Qualsevol dia cancel·len a Verdaguer.
***
En l'enterrament de la mare de J., que ha viscut un final dur i cruel, entra de cop la llum de tarda pels vitralls de l'església, vestint la nau d'un or transparent i atmosfèric. És un breu instant, d'una bellesa efímera però extraordinària, gairebé com un miracle.
***
Discutir -barallar-se- per política és encara pitjor que fer-ho per futbol, perquè no té ni tan sols el component infantil.
***
En aquest mes de maig, és costum que plogui els diumenges a la tarda. Està bé, perquè necessitem l'aigua, i perquè segurament és el millor moment per fer-ho: escau amb l'apatia i l'estat d'ànim propi del moment.
***
No sé si ho havia escrit algun cop, però segur que ho havia pensat. Haver viscut els diumenges a la tarda d'hivern, quan ets adolescent, als carrers d'Aiguafreda et col·loca en una situació privilegiada per resistir els revesos de la vida.
***
Em diu l'R. que Valentí Puig viu des de fa un temps a Centelles. És curiós això de tenir ben a prop un dels millors i no saber-ho.
***
Si se m'aparegués una fada i em concedís la gràcia d'assemblar-me a un escriptor, segurament triaria Llop. Possiblement hi hagi noms amb molts més oropels, però a Llop no només li envejo la seva extraordinària obra sinó també, pel que he anat deduint de les seves lectures, la vida.
Si se m'aparegués una fada i em concedís la gràcia d'assemblar-me a un escriptor, segurament triaria Llop. Possiblement hi hagi noms amb molts més oropels, però a Llop no només li envejo la seva extraordinària obra sinó també, pel que he anat deduint de les seves lectures, la vida.
***
Inventar és terriblement dificultós. Em costava de petit inventar les necessàries mentides, coartades o justificacions que tota infantesa requereix, i em costa ara buscar les falses excuses que a vegades la vida ens obliga a argumentar. Per això, sempre em resultarà més senzilla l'escriptura memorialística, o fins i tot l'article, que la fabulació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada