***
Han arribat, de cop, els primers freds. Avui fa un dia gris, d'aspecte hivernal. Regna el silenci i escric a la taula del menjador. Una llar de foc encesa i un gos caçador, als meus peus, acompanyant-me mentre escric això, dibuixarien una escena perfecta. En canvi, hi tinc un conill, petit, gris, suau, que de tant en tant em mossega les sabates. La imatge m'acosta més al surrealisme que al classicisme.
***
Després de canviar-li els pneumàtics, porto el dos cavalls a l'ITV. Supero, ara sí, la prova i després, mentre faig temps per recollir l'N. del col·legi, dono voltes sense rumb amb el cotxe. M'aturo a l'entrada d'un camí arbrejat que condueix a una casa senyorial. Faig unes fotos i m'entretinc mirant el paisatge: el verd dels camps, el blau intensíssim del cel, els núvols que creixen dibuixant múltiples formes. Quan vaig a pujar al cotxe, tomba pel camí un cotxe semiluxós, conduït per un noi d'uns trenta anys, que em mira de reüll i s'atura al meu costat. Em pregunta si espero algú i se m'acudeix contestar-li alguna barrabassada relacionada amb algun membre de la seva família, que si fos un seguidor de l'escola d'escriptura cipotuda consignaria aquí amb gran plaer, però en canvi li responc amb la màxima -i immerescuda- afabilitat. Segueix la seva ruta, mentre jo emprenc camí de Vic a recollir l'N. L'espero aparcat davant d'una casa, de la qual van sortint nens d'orígens llunyans. Les seves mirades i somriures quan veuen el cotxe arcaic, que els deu resultar llunyà i còmic, contrasten amb l'estúpida actitud del senyoret de rancis ancestres osonencs.
***
A la tarda, parlo una estona per telèfon amb l'amic X. Em diu que darrerament estic prolífic. És curiós perquè jo tinc la sensació contrària.
Després, llegeixo una estona a la terrassa, aprofitant l'última estona de sol, que encara escalfa. Acabo el Mediterráneos de Llop, que em sembla del tot imprescindible. Més enllà de la lectura estricta, nodreix amb aprenentatges i descobriments diversos. Potser és perquè jo tinc també una comunió amb aquesta ciutat, però els poemes sobre Bordeus em resulten extraordinaris. També les tres o quatre poesies sobre Nàpols, on curiosament hi ha la G. aquests dies.
***
La solitud, i el seu silenci, poder ser, segons les circumstàncies, verinoses, però també poden esdevenir un regal i una oportunitat per a la introspecció.
***
Veig a trossos Blonde, la nova pel·lícula sobre Marilyn Monroe. Quina vida tan trista i infeliç. La interpretació d'Ana de Armas -nova musa- pot semblar, i segurament és, excessiva, però també sòlida i incontestable.
***
Un dels descobriments que em fa Llop és el del trobador Jaufré Rudel -o Jaufrés Rudèls, senyor de Blaye, creador del concepte amour de loin -o amor de lonh-, el que ell sentia i cantava per una princesa de Trípoli a qui no veia. És un sentiment bonic.
***
Passar, com Llop, una temporada a Bordeus, en solitud, dedicat només a escriure i passejar, seria un regal insuperable.
***
Rolla, de Gervex, que il·lustra la coberta de la primera edició de Corazón tan blanco, i tot el que condensa la pintura, un altre descobriment a través dels poemes bordelesos de Llop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada