Matinal

Ahir vaig fer cinquanta-tres anys. Nit difícil, potser per sopar massa i beure xampany. Em llevo d'hora, l'aire és extraordinàriament fresc, o potser és que el contrast amb l'habitual ambient tropical -repugnant- el fa especialment agradable. A quarts de vuit vaig al forn a comprar uns croissants, que acompanyo amb un cafè gelat, a la taula de fora. Silenci, frescor, sensació d'absolut benestar. Abans de posar-me a treballar, llegeixo unes pàgines de Nora Ephron on parla, amb humor, dels primers símptomes de la senectud. Mentre escric això veig passar caminant uns homes del poble. Són homes que recordo, de sempre, de mitjana edat, però ara resulta que són vells. Els hi han caigut vint o trenta anys a sobre, algun camina ja corbat. És terrible això del pas del temps i ens n'adonem tard: quanta raó tenia Gil de Biedma!