Breus

Si hi ha una cosa que desperta el meu instint assassí, però assassí de debò, és la burocràcia.

***

Deixar un llibre a mig llegir em fa sentir sempre una sensació a mig camí entre el fracàs i la decepció.

***

De la novel·la de Jacobo Bergareche Los días perfectos, trio la referència a la carta que Faulkner escriu a la seva ex-amant Meta Carpenter on expressa l'enyor que sent d'aquell amor a través de la cita d'un dels seus personatges de novel·la: Entre la pena i no sentir res, escullo la pena.

***

A la fira del llibre vell del passeig de Gràcia, compro dos Kureishi i un Swift. Enyor de la vella Anagrama, com de la vella esquerra.

***

De la societat actual, el que més em sorprèn és el gran triomf de la hipocresia, que supera totes les marques establertes per èpoques anteriors. O això crec jo, potser perquè sóc més sensible a la hipocresia que quan era jove. Però ara veig el capitalisme més salvatge de la història sota la disfressa del més enrotllat. La suposada tolerància que encimbella la cultura de la cancel·lació. El pregonat respecte a la diversitat esclafat per la flagrant dictadura de la imatge física. L'espiritualitat superficial versus un materialisme extrem. Algun assagista podria escriure La societat de la hipocresia.

***

La poesia em funciona a flaixos, amb una lògica binària: m'arriba o no m'arriba. Segurament perquè sóc un mal lector de poesia, tot i que aquests dies m'exercito, com qui pretén eliminar la flacciditat d'un múscul i endurir-lo. Llegeixo uns números que he comprat de la magnífica Poesía, la revista que editava fa unes dècades el Ministeri de Cultura i que segurament ha estat una de les iniciatives més importants que l'administració cultural hagi emprès mai en aquest país. I allí, en la meva lògica binària, entre versos que no m'acaben de cridar, hi emergeix Juan Ramón Jiménez, amb aquest poema:

En las albas brumosas

Como un plantel de nardos fue aquel amor primero...

la carne era de alma entre ensueños plateados...

aún su olor me embriaga, con ese olor a cera...

que las adolescentes tienen bajo los brazos...

¡Las trenzas apretadas sobre los hombros tibios;

mirada intensa, triste, sin saber por qué; bálsamo

de todas las heridas, con bienestar del cielo,

en la presión suave y lenta de las manos!

¡Idilio verdadero sobre el cristal! ¡las lágrimas

primeras! ¡como perlas, bebidas sin engaño!

¡aquellos sueños. puros cual almendros floridos

en las almas brumosas, con alondras, de marzo!

***

Mirem, dissabte a la nit, una pel·liculeta entretinguda, sense ínfules. Sueños de una escritora en Nueva York, li posen, quan en realitat es diu My Salinger year. Crec que és l'adaptació d'una novel·la. En tot cas, és una història agraïda, que fa venir ganes d'entrar a treballar en aquella agència literària on la propietària -Sigourney Weaver en el paper- no deixa entrar la tecnologia.

I el curiós és que l'endemà, a Poesía, em trobo amb un relat de Salinger, quasi inèdit, traduït per Javier Marías.

***

Cada vegada veig més el conservadurisme com a actitud més que com a ideologia política.

***

Quan has de cancel·lar una activitat, un viatge, una compra que et fa una gran il·lusió i penses que, si l'haguessis pogut fer, ja no la podries repetir, en canvi, un cop cancel·lada, tens encara l'oportunitat de fer-la i la il·lusió es manté.

Potser m'he unit a les files del pensament positiu.

***

Jules Renard, quina bèstia. I quin bèstia.

***

Potser l'èxit de la lectura el trobaria llegint només diaris.

***

Després de l'alegria d'una publicació, la ressaca dels silencis editorials. I la desorientació de la manca d'horitzons.

***

Les fotos d'antics viatges, com les empremtes que no s'esborren dels passos d'uns caminants que es difuminen. Uns caminants a qui em costa ja de reconèixer com a nosaltres mateixos.

***

Tornant pel camí de l'Aregall trobo una ploma de gaig, amb unes pinzellades del seu blau tan característic. Acompanyaria bé un barret tirolès de feltre verd. Me l'enduc a casa com un petit tresor.

***

Una botiga plena de roba a l'abast, per triar cada dia una indumentària segons l'humor del dia: una frivolitat inofensiva.

***

Jules Renard: Es tracta de ser no el primer, sinó únic.

És a dir, l'autenticitat i no l'originalitat.

***

Dino amb P. Em sorprèn que no li agradin les pàgines més autèntiques, o potser sentides, que he escrit.

***

Dino amb R. Davant les meves decepcions com a lector, diu que em deixi de novel·letes actuals i llegeixi coses serioses. Es refereix a Proust, Balzac, Stendhal. Potser sí.