Feia temps que no passava una estona tan ben aprofitada davant d'una pantalla. Va ser ahir a la nit, quan vam posar-nos el documental de Frederick Wiseman National Gallery, una interessant i captivadora mirada al voltant d'un dels museus més extraordinaris del món. Sense massa innovacions innecessàries en la construcció del relat, i amb una intervenció mínima per part del director, el film es centra en la valuosa col·lecció del museu i recull les visions d'experts sobre les obres, les explicacions dels conservadors i restauradors sobre la seva feina, el punt de vista dels comissaris a l'hora de concebre una exposició, les activitats divulgatives que es porten a terme a diferents nivells, fins i tot alguna incursió en les reunions i controvèrsies existents en el comitè de direcció. Tot i ser potser excessivament llarg, el documental manté en tot moment l'interès -cosa que no és fàcil en una obra d'aquest tipus- gràcies, al meu parer, a un fet determinant: l'altíssim nivell dels professionals que hi apareixen. El seu grau de coneixement i la seva capacitat de transmetre'l fan que les seves explicacions i interpretacions no resultin en cap moment inerts ni sobreres i arriben a provocar en algun cas -almenys així fou en el meu- l'embadaliment de l'espectador i el reconeixement i respecte envers la institució i tots els que en formen part.
Per entendre què és i què representa un museu en un país on sembla que només s'hi posa el focus per la polèmica per la titularitat territorial de les obres, aquest documental hauria de ser de visionat obligatori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada