El cercle

Avui he fet una escapada ràpida a una llibreria. En aquesta llibreria, alguns volums són recomanats mitjançant un cercle adhesiu enganxat a la coberta. Normalment, les recomanacions resulten força encertades. Avui, mentre mirava les novetats de les taules, m'he fixat com una de les llibreteres anava enganxant aquests cercles adhesius en determinats llibres. Així, certs volums quedaven ungits amb l'aura de la recomanació. M'ha fet gràcia la situació: el poder indiscutible de la noia sobre uns llibres que acceptaven disciplinats el seu judici inapel·lable.
De seguida m'he distret, però, amb les meves cerques particulars, fent camí entre els taulells i les prestatgeries. Fins que he arribat a la secció de poesia. I allí, mentre fullejava un volum de poemes d'Emily Dickinson, m'ha caigut a les mans (juro que ha estat així) un dels cercles màgics, provinent de la pila de llibres del darrere. Deuria estar mal enganxat i s'ha desprès. Com en els contes de nens, un dimoniet ha aparegut i m'ha parlat a cau d'orella. Diria que no he pogut amagar una lluentor als ulls i un somriure malèvol. I encara no sé ben bé com, el cercle en qüestió ha lliscat de la taula a la meva butxaca. I, una mica a l'estil Mr. Bean, jo he anat lliscant també cap a la secció de narrativa, fins que el cercle ha quedat dipositat, perfectament adherit, a un volum voluminós -valgui la redundància- que algun dels lectors d'aquest bloc segurament endevinarà. No crec que hagi estat cap mala acció, ans al contrari, llegir els dietaris on ha anat a parar el cercle adhesiu ha fet la meva vida més feliç. Així que espero que algú es beneficiï d'aquesta recomanació no oficial.