L'olor de la palma -fresca- de l'N. perfuma l'escala de casa i m'intoxica de nostàlgia.
***
El que m'ha agradat més de Domicilio conyugal de Truffaut són els personatges secundaris que es troben en el pati de veïns. Un món que ha passat avall, que diria Pla.
***
Una satisfacció que mai coneixeran els seguidors dels equips grans: derrotar un equip que gallardeja de la seva superioritat, i fer-ho quan ja tenien el partit coll avall.
***
Una altra satisfacció: acabar -per fi- un llibre dolent.
***
I encara una altra: veure que hi ha molts whatsapps i no llegir-los.
***
A la pocessó de Vic, la bellesa de les coses antigues: la llum de les espelmes, el so de fons -trist- de les campanes, el silenci de la gent, els cants...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada