Sempre he estat partidari de tenir un bon fons de biblioteca: llibres pendents de llegir, que esperen el seu moment. Com les senyores -o senyors- que tenen un bon fons d'armari. O com aquells que tenen una bona reserva d'ampolles de vi.
Aquestes últimes setmanes he llegit bastant. Havia comprat força llibres i han anat caient. Llibres més o menys bons, més o menys lleugers. N'estic prou satisfet. Però -seguint amb la comparació vitivinícola-, com aquell que ha passat l'estiu bevent vins de temporada, frescos, correctes, agradables, va arribar un punt que necessitava pujar un graó. Pot resultar pressumptuós, ho sé, però segur que alguns lectors m'entenen. I és llavors quan va bé anar a la biblioteca i trobar, per exemple, un Modiano il·legit. I així, ahir al vespre, vaig destapar Une jeunesse, elegantment embotellat en l'edició de la blanca de Gallimard.
***
I seguim amb vins. De vegades, al matí, vaig a prendre un cafè amb llet a un cafè molt modern que tinc prop de la feina. No és barat, però el cafè és molt bo. I el lloc té un cert interès. De vegades, fullejo les revistes que tenen, però són tan extraordinàriament trendy, que no hi acostumo a entendre res. Avui he estat més de sort. He trobat una revista gastronòmica interessant, Noble rot. En una de les seccions preguntaven a una sèrie de personatges -crítics gastronòmics, restauradors, cantants, actors-, què escollirien per menjar i beure si sabessin que estaven davant de l'últim àpat de la seva vida. I, entre els escollits hi havia -oh!- Keira Knightley. I, és clar, m'he quedat amb el vi que recomanava: Les Alpes, de Domaine Belluard. Començaré a buscar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada