Keira again

És dolça i té pocs matisos, però també és fresca i fa passar la set. De vegades, la cocacola és la beguda que ve més de gust. Passa el mateix amb determinades pel.lícules: les seves limitacions són prou evidents, però obtenen bons resultats i aconsegueixen els seus objectius. Begin again n'és un exemple. Comercialitat vestida d'esperit indie, dosi notable de sucre i una colla de tòpics innegables. Però també moments aconseguits d'emoció, música convincent per als no iniciats i, sobre tot, una fórmula infal.lible com la de la cocacola, basada en aquest cas en un sol ingredient: Keira Knightley. Jugant en aquest film el paper d'una cantant i compositora independent, gelosa d'una autenticitat que de vegades fa una mica de ràbia, enfrontant-se al repte de cantar i forçant massa els seus somriures, però emergint sempre gràcies a la combinació de bellesa, encant i caràcter que la convertiren ja en l'heroïna perfecta de Jane Austen a Orgull i prejudici. No li costa gens, doncs, carregar-se aquí la pel.lícula sobre les espatlles, fent un tàndem perfecte amb la ciutat de Nova York. Per cert, qui tingui temptacions d'esmentar els tòpics de NY de Begin again que pensi abans en Midnight in Paris, possiblement la pel.lícula amb més tòpics per metre de cel.luloide de la història. Però ja se sap que a Woody Allen tot se li tolera.