Deliri

Avui, a l'andana del metro, deixant un rastre de llaunes buides de cervesa, un home expressa a crits el seu deliri. El seu monòleg no deixa de tenir, però, punts de lucidesa. Com quan repeteix: "Yo me caigo bien, tío. Mira que tengo problemas, eh, pero me caigo bien". O com quan alaba Oscar Wilde: "¿Sabéis quién es? Es un gran poeta". Es compara també amb Syd Barrett i diu que portarà el seu nom de pila fins la tomba, però abjura d'un cognom que només li porta problemes. A cada noia que passa li demana "¿Tú debes ser Valerie, no?" i em pregunto si potser aquest nom de dona té a veure amb la seva bogeria. I el metro que se m'emporta s'endú també aquesta història desconeguda.