De tot fa molts temps. Quan es compleixen vint, vint-i-cinc, trenta anys de determinats esdeveniments que inicialment veies no massa llunyans, resulta evident que ens fem grans. No hi ha volta de full.
Per atzar, descobreixo que fa 30 anys de la publicació d'un dels àlbums que va marcar la nostra primera joventut: El ritmo del garage. Per raons d'edat el vam descobrir un parell d'anys més tard d'aquell llunyà 1983, però l'efecte fou igual d'impactant. Busco a casa l'elapé en qüestió i el trobo del tot rebregat, amb el vinil ratllat de tant escoltar-lo i amb un dels solcs especialment marcat. Possiblement ja n'hagi escrit alguna cosa aquí, i segur que em repeteixo, però sí hi ha una cançó que té la capacitat d'emocionar-me cada vegada que l'escolto, aquesta és Cadillac solitario. Els motius són molt diversos i tenen a veure amb la nostàlgia, les experiències, els records... És un gran exemple de la capacitat d'emoció i creativitat artística del desamor.
2 comentaris:
Pero ya hace tiempo que me has dejado, y probablemente, me habrás olvidado..
Molts records, si. I després vindrien molts altres: Mis problemas con las mujeres, La mafia del baile...
Amb totes les seves contradiccions, Loquillo per a mi, és dels grans.
Absolutament d'acord, Robert: és un dels grans.
Publica un comentari a l'entrada