- Puc jugar? – pregunta un.
- Sí – responen els altres, i es posen a córrer darrera la pilota amb absoluta despreocupació per tot allò que no sigui el seu joc.
Em fa content veure la seva expressió de felicitat i alhora sento enveja per la plenitud amb què corren, criden i juguen. Tota la seva veritat és allí. Em venen al cap aquells versos de Tabacaria d’Alvaro de Campos, l’heterònim més genial de Pessoa:
Menja xocolata, ninona;
menja xocolata!
...
Tant de bo pogués menjar jo xocolata amb la mateixa veritat amb què tu te la menges!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada