Clariana és una de les paraules en català que més m’agraden. Per la fonètica i també pel significat: ens porta a la ment la imatge del cel blau entre el gris dels núvols. Seria també un bonic nom de noia per qui optés per aquest tipus de noms aliens al santoral. Ara que recordo, la protagonista de Rompepistas, de Kiko Amat, té un nom molt semblant: Clareana.
L’equivalent francès de clariana té també una sonoritat molt bonica: éclaircie. Ara bé, els francesos donen un pas endavant i en les previsions del temps parlen de belles éclaircies. Aquest adjectiu acaba d’arrodonir el terme i dóna un toc de poesia al llenguatge meteorològic.
Quan programem un viatge, és agradable llegir que al cel tindrem belles éclaircies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada