Sento una gran atracció pels diaris (bé, per alguns diaris, no per tots). Al matí, un diari verge i immaculat em resulta una temptació gairebé irresistible. Esmorzar amb calma, tot fullejant un diari és un dels luxes que m’agradaria poder permetre’m.
Hi ha qui diu que hauríem de llegir més llibres i menys diaris. Jo els dono tota la raó. Llegir –ben llegit- un diari ocupa molt temps, que, de ben segur, estaria més ben emprat en altres lectures. Ara bé, de la mateixa manera que quan tinc molta set m’agrada beure’m una cocacola –tot i saber que l’aigua és més sana i treu més la set- de vegades em llenço també a llegir un diari abans que un llibre, sabent que no en trauré tan profit. Què hi farem.
Hi ha diaris i diaris: ho dèiem al principi. Una de les situacions més curioses que poden donar-se és quan una hostessa comença a repartir la premsa en un avió. La gent comença a fer càlculs de què quedarà quan arribi a la seva posició i es posa nerviosa. Una vegada em vaig trobar en la disjuntiva d’haver d’escollir entre el Financial Times i el diari esportiu portuguès A Bola. S'admeten apostes sobre quin vaig triar.
Recordo un article d’en Salvador Sostres en què feia una curiosa comparança amb aquesta situació. Deia que si no queda el diari o diaris que ens agraden no n’hauríem d’agafar cap altre, de la mateixa manera que no ens n’aniríem amb cap noia (o noi, segons el cas) que no ens agradés pel fet de no haver-n’hi cap més (bé, això potser no és aplicable a tothom). A banda d’ocurrent, em sembla prou encertada l’observació. Jo prefereixo abstenir-me a llegir segons què.
Dit això, caldria reflexionar sobre què ens aporten els diaris. Jo no hi busco les notícies –que acostumo a escoltar per la ràdio- tot i que els diaris sempre donen un plus de qualitat a la informació. Hi ha bons articles, però tampoc els llegeixo tots. Hi ha reportatges interessants, però per si sols no justifiquen una especial dedicació. He arribat a la conclusió que en l’atracció per la lectura de diaris hi ha una suma de costum, addicció, responsabilitat d’estar informat i una certa necessitat de saber què passa el món, d’estar a la moda, no tant des del punt de conèixer les notícies com d’estar assabentat d’això que es coneix com a tendències. Llegir diaris és com prendre el pols al país o al món. Potser em direu que he descobert la sopa d’all i segurament és així, però per a mi és important saber per què llegim diaris amb la quantitat de llibres interessants que ens esperen. És un misteri i aquesta explicació tampoc m’acaba de convèncer.
Hi ha qui diu que hauríem de llegir més llibres i menys diaris. Jo els dono tota la raó. Llegir –ben llegit- un diari ocupa molt temps, que, de ben segur, estaria més ben emprat en altres lectures. Ara bé, de la mateixa manera que quan tinc molta set m’agrada beure’m una cocacola –tot i saber que l’aigua és més sana i treu més la set- de vegades em llenço també a llegir un diari abans que un llibre, sabent que no en trauré tan profit. Què hi farem.
Hi ha diaris i diaris: ho dèiem al principi. Una de les situacions més curioses que poden donar-se és quan una hostessa comença a repartir la premsa en un avió. La gent comença a fer càlculs de què quedarà quan arribi a la seva posició i es posa nerviosa. Una vegada em vaig trobar en la disjuntiva d’haver d’escollir entre el Financial Times i el diari esportiu portuguès A Bola. S'admeten apostes sobre quin vaig triar.
Recordo un article d’en Salvador Sostres en què feia una curiosa comparança amb aquesta situació. Deia que si no queda el diari o diaris que ens agraden no n’hauríem d’agafar cap altre, de la mateixa manera que no ens n’aniríem amb cap noia (o noi, segons el cas) que no ens agradés pel fet de no haver-n’hi cap més (bé, això potser no és aplicable a tothom). A banda d’ocurrent, em sembla prou encertada l’observació. Jo prefereixo abstenir-me a llegir segons què.
Dit això, caldria reflexionar sobre què ens aporten els diaris. Jo no hi busco les notícies –que acostumo a escoltar per la ràdio- tot i que els diaris sempre donen un plus de qualitat a la informació. Hi ha bons articles, però tampoc els llegeixo tots. Hi ha reportatges interessants, però per si sols no justifiquen una especial dedicació. He arribat a la conclusió que en l’atracció per la lectura de diaris hi ha una suma de costum, addicció, responsabilitat d’estar informat i una certa necessitat de saber què passa el món, d’estar a la moda, no tant des del punt de conèixer les notícies com d’estar assabentat d’això que es coneix com a tendències. Llegir diaris és com prendre el pols al país o al món. Potser em direu que he descobert la sopa d’all i segurament és així, però per a mi és important saber per què llegim diaris amb la quantitat de llibres interessants que ens esperen. És un misteri i aquesta explicació tampoc m’acaba de convèncer.
(Sense cap intenció elitista, excloc de la consideració de diaris les publicacions diàries gratuïtes que es reparteixen al metro i al carrer. Tot i resultar útils, tampoc són autènticament diaris les versions digitals dels periòdics).
1 comentari:
Això que reparteixin la premsa als avions cada cop es veu menys, per desgràcia. Però si és una de les coses que ha hagut de desaparèixer per a que els vols siguin més barats, jo diria que compensa. Obviament, tot i que el teu anglès deu ser bastant millor que el teu portuguès, vas agafar el diari A Bola.
No vull entrar gaire en el misteri del plaer dels diaris, però diria que un dels seus secrets (tot i que això no explica res) és el format: ens agrada tocar paper de diari amb lletra impresa en negre i passar pàgines, flas, flas, glop de cafè, flas, mossegada al croissant, flas.
Per cert, aquí no té gaire tradició el format clàssic anglès, de pàgines enormes i incòmodes, espècie en perill d'extinció, crec.
Publica un comentari a l'entrada