1.12.08

Venus i l'estel de l'Advent

Dissabte, cap a les set del vespre, vaig sortir a fer un volt. Després de tot un dia tancat a casa amb els nens –refredats- necessitava que em toqués una mica l’aire.
L’aire era glaçat, ideal per deixondir-se. Feia certament molt fred i pels carrers del poble corria poca gent. Més que un dissabte semblava un diumenge, un diumenge d’aquells de ple hivern en què només de tant en tant et creues amb alguna figura abrigada i fantasmagòrica.
Es percebia un cel serè i un aire cristal·lí, però les estrelles encara no es veien. Només damunt la línia del cingle, esborrada per la foscor, lluïen majestuosament dos planetes. Eren tan resplendents i vius que el terme planeta em sembla poc poètic per definir-los. Eren luceros lorquians. Formaven una vertical gairebé perfecta, perpendicular a la línia invisible del cingle. El més baix brillava tant que, incialment, vaig pensar que no fos el llum de la casa de Can Tres Quarts. Però no, el llum de la casa es veia al seu lloc, més baix. Per la seva intensitat, segurament devia ser Venus. El de sobre, no ho sé. No semblava Mart, no era vermellós. Potser Mercuri.
Curiosament, buscant la traducció catalana de lucero, m’he topat amb l’anomenat estel de l’Advent. Segons una tradició catalana, que desconeixia totalment, amb l’inici de l’Advent apareix al cel una estrella que brilla fins la nit de Nadal i anul·la la influència de la lluna, l’estel de l’Advent. Tenint en compte que l’endemà començava l’Advent, m’agradaria pensar que aquell astre desconegut podria ser aquest estel de l’Advent que veien els nostres avantpassats, segles enllà. En qualsevol cas, em sento molt més proper a aquesta tradició arcaica que a qualsevol conjectura astrològica que pogués fer-se sobre l’alineament vertical de dos planetes.
En fi, va ser magnífic passejar en la fredor intensa del capvespre amb la guia d’aquella vertical perfecta, formada –m’agrada pensar- per una venus pagana i per l’estel de l’Advent dels primers cristians. Un autèntic regal i una metàfora dels nostres orígens.

5 comentaris:

Àlex ha dit...

Aquesta nit es veien alineats amb la Lluna.
flickr.com/photos/embolic/3074392567

Àlex ha dit...

I una de dissabte:
flickr.com/photos/embolic/3069276890

Àlex Figueras ha dit...

És el que vaig veure dissabte. Així que era Júpiter.
Increïble, com has trobat això?

Àlex ha dit...

Sóc un crack de les noves tecnologies.

ramon figueras ha dit...

A mi tampoc m'agraden gens aquestes explicacions cinetífiques i grisotes que en el fons tampoc expliquen res.M'agraden molt més aquestes explicacions màgiques,sense fonament racional que li donen un toc més alegre i misteriós a la vida.
Sí a la Màgia de la vida i del món!!!!!!!!!
lamento no haver-ho vist...