5.11.08

El nou president

Malgrat els habituals corrents de pensament domèstic que s'han fet seu el personatge. Malgrat la visió plana de la realitat tan habitual a casa nostra. Malgrat les festes al Luz de Gas i al Círculo de Bellas Artes. Malgrat el provincianisme del retrat gegant a la nostra ciutat (que prefereixo no saber qui ha pagat). Malgrat tot això, m'alegro del triomf d'Obama. Perquè crec que calia un canvi, una sotragada. Perquè suposa el trencament d'una barrera racial. Perquè trenca molts esterotips que els europeus tenim sobre els Estats Units. I, sobretot, perquè transmet il·lusió. De vegades, i tant de bo m'equivoqui, amb això no n'hi ha prou, però des d'aquesta Catalunya grisa en què vivim es veu amb enveja aquest missatge engrescador. Esperem que Obama sigui un nou Roosvelt, un nou Kennedy i no un nou Carter.
No puc deixar d'incloure aquesta autèntica icona que és el Yes, we can. La veritat és que aquestes paraules fan posar la pell de gallina.



It was a creed written into the founding documents that declared the destiny of a nation.Yes we can.It was whispered by slaves and abolitionists as they blazed a trail toward freedom.Yes we can.It was sung by immigrants as they struck out from distant shores and pioneers who pushed westward against an unforgiving wilderness.Yes we can.It was the call of workers who organized; women who reached for the ballots; a President who chose the moon as our new frontier; and a King who took us to the mountain top and pointed the way to the Promised Land.Yes we can to justice and equality.Yes we can to opportunity and prosperity.Yes we can heal this nation.Yes we can repair this world.Yes we can.We know the battle ahead will be long, but always remember that no matter what obstacles stand in our way, nothing can stand in the way of the power of millions of voices calling for change.We have been told we cannot do this by a chorus of cynics...they will only grow louder and more dissonant ........... We've been asked to pause for a reality check. We've been warned against offering the people of this nation false hope.But in the unlikely story that is America, there has never been anything false about hope.Now the hopes of the little girl who goes to a crumbling school in Dillon are the same as the dreams of the boy who learns on the streets of LA; we will remember that there is something happening in America; that we are not as divided as our politics suggests; that we are one people; we are one nation; and together, we will begin the next great chapter in the American story with three words that will ring from coast to coast; from sea to shining sea --Yes. We. Can.

3 comentaris:

Àlex ha dit...

Totalment d'acord amb els teus comentaris.

Àlex Figueras ha dit...

Ahir escrivia, potser ingènuament, que el triomf d'Obama suposava el trencament d'una barrera racial.
Avui llegeixo al diari unes dades que em fan repensar la meva opinió:

Votants blancs: Obama 43% de vots, McCain 55%.
Votants negres: Obama 95% de vots, McCain 3%.

Àlex ha dit...

També a mi m'ha cridat l'atenció. Estic d'acord amb les paraules de Condolezza Rice, que deia que se sentia especialment orgullosa perque "aquest és un país que ha recorregut un llarg camí en allò que respecta a superar les ferides i fer que la raça desaparegui como a factor en les nostres vides". "Aquest treball encara no s'ha completat, però ahir, evidentement, es va donar un pas endavant extraordinari".