Fa un temps van preguntar a una sèrie de personatges públics quina era la seva paraula preferida. No sé d’on va sortir aquesta iniciativa ni quan temps fa. En tinc un record molt vague.
De vegades, m’he preguntat què respondria jo si algú em fes aquesta pregunta. Crec que escolliria la paraula calma. M’agrada. D’una banda, la relaciono amb un indret proper a casa, el pla de la Calma, que és un dels paisatges més bells i tranquils que he conegut. De l’altra, em porta al cap aquells versos de Màrius Torres tan ben musicats per Lluís Llach: “No podem acostar les nostres vides calmes: / entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.” Finalment, moltes vegades, davant l’agitació del nostre viure diari, el que més enyoro és la calma. Així doncs, triaria la paraula calma, amb aquesta sonoritat lenta que és calma en si mateixa.
3 comentaris:
En el sempre útil Diccionari de sinònims i antònims de S.Pey (Teide), "Calma: Quietud, placidesa, tranquilitat, bonança, albaïna, serenor, serenitat, impassibilitat, pausa, sorneria."
Bens escasos.
Pau V
Muy bonita reflexión y muy buen nombre: 'Pla de la Calma', dan ganas de irse allí con una silla y sentarse (si no llueve) a ver el paisaje, que un día tendrías que ponerte a describir.
Bonics sinònims, Pau: serenor, placidesa, quietud,... Fins i tot, albaïna, paraula que mai havia sentit. M'agrada.
Efectivamente, Ángel, el pla de la Calma es un bonito lugar para sentarse, mirar y dejar pasar el tiempo. Creo que en mi época preblog escribí algo sobre él. Lo buscaré.
Publica un comentari a l'entrada