El vel islàmic a les escoles: una reflexió

Un dels problemes de la nostra societat és que volem trobar solucions a tots els problemes que ens afecten quan de vegades la solució a determinats problemes és precisament que no hi ha solució. Segurament els filòsofs ja deuen haver reflexionat sobre aquestes qüestions. Ho desconec. La meva formació en aquesta matèria és molt limitada.
En qualsevol cas, crec que ens hauríem de fer a l’idea que determinats problemes no tenen solució o, si en tenen, són solucions parcials, imperfectes i possiblement insatisfactòries.
Aquests pensaments em venen al cap en relació a la polèmica sobre l’ús del vel a les escoles per part de nenes de famílies musulmanes. Per motius fàcilment imaginables sóc contrari a l’ús d’aquest vel, que acostuma a ser una imposició. Ara bé, quina és la millor solució davant casos com aquests? No crec que hi hagi una solució ideal. Podem defensar posicions maximalistes de prohibició emparant-nos en el laïcisme o en la discriminació que suposa per a les dones vestir el vel. Però serà aquesta postura la que beneficiarà més aquestes nenes? No ho crec. Per contra, penso que si aquestes nenes poden anar a l’escola, encara que sigui amb vel, i poden tenir accés a una bona formació potser quan siguin grans podran assolir una independència, tan econòmica com de pensament, que els permetrà deixar de portar-lo. Si no poden anar a l’escola, segur que no ho aconseguiran.
Aquesta permissivitat no és una solució perfecta i definitiva però crec que és una solució parcial, potser insatisfacòria des d’un punt de vista de principis però possiblement la menys dolenta davant d’un problema segurament irresoluble.