Els powerpoint

Durant els meus anys de facultat els professors més ineptes, en lloc d’explicar-se com Déu mana, utilitzaven el que llavors es coneixia com a transparències, una mena de fotocòpies sobre plàstic transparent que es projectaven en una pantalla. Ells passaven aquestes transparències, les anaven llegint i es quedaven tan amples. A més, deixaven aquests reculls de fotocòpies a la copisteria de la facultat i pretenien que les compréssim. I algunes vegades, per por de no passar els exàmens o pel que sigui, ho havíem arribat a fer. Realment, una de les grans alegries d’haver arribat a l’edat adulta és sentir-me a anys llums d’aquell món.

Amb als anys, la tecnologia avança però determinada estupidesa es manté. L’equivalent actual de les antigues transparències són els powerpoint. Avui en dia no hi ha conferència, presentació, xerrada o el que sigui sense el seu corresponent powerpoint amb els seus colorets i dibuixets de rigor. I emparades amb aquests powerpoint moltes d’aquestes explicacions són, em sap greu dir-ho, lamentables. Ser que aquest mitjà és necessari quan s’han de donar moltes dades i no vull dir que no es puguin utilitzar powerpoint o mitjans gràfics per donar suport a una explicació o per il·lustrar determinades qüestions, el que em sembla patètic és que es primi el mitjà per sobre del missatge i que es vulgui substituir el contingut per la imatge, el fons per la forma, la profunditat per la gracieta o el dibuixet. Trobo irrisori que ningú es plantegi si li cal o no un powerpoint per explicar-se. És com una obligació. I molts oradors es limiten a llegir el que diu la pantalla. Pràcticament es podrien absentar de la sala i deixar que l’audiència anés llegint. Mentrestant podrien preparar nous powerpoint. Francament, i malgrat honroses excepcions, penso que els bons professors, conferenciants o comunicadors en tenen prou amb les seves explicacions per captar l’atenció i l’interès. I no necessiten subproductes informàtics.