Notes

No sé si és per la sequera o l'absència de gats, però aquest any el jardí és ple de sargantanes. Mentre llegeixo, rego o, simplement, bado les veig sortir de sota els testos, dels parterres, de qualsevol racó. Quan érem petits les agafàvem, no sé com ho fèiem, i molts cops acabaven fugint mentre ens quedàvem amb la cua, que seguia movent-se, a les mans. Hi havia llavors un alt percentatge de població mutilada, ara totes son senceres, boniques i gràcils.

Algunes nits apareix també una cuca de llum, com un record lisèrgic de la nostra infantesa.
 

***

Cada dia amb més ganes d'abraçar el moviment neoludita. Cada codi QR absurd i inútil és un estímul.

***

Per construir un país és fonamental tenir al davant referents culturals i intel·lectuals sòlids. Si això no succeeix és com córrer en el camp de batalla darrere d'un capità coix.

***

No dono l'abast amb tot el que m'agradaria reproduir i citar de Agua y jabón de Marta D. Riezu, un llibre que no he estat capaç de llegir a petites dosi, com caldria. La meva mania de no subratllar els llibres ha fet també que s'esmunyissin moltes idees, sensacions, pensaments, referents que hauria volgut conservar. Caldrà anar-hi tornant, a l'atzar.

***

Un dels valors d'aquest llibre són les cites, sempre acerades. Martínez Zarracina, que he de buscar a google per saber qui és: Las opiniones no sirven para nada. Apenas para subir a ellas y parecer más alto. I quants nans necessiten avui en dia aquest graó per mirar de treure al nas entre la merda de twitter.

***

I una de Pérez Reverte sobre els periodistes: Suelen pertenecer a una de las categorías de la triple D: desequilibrados, divorciados, dipsómanos.

I el pitjor és que és mentida.

***

Rellegir algun capítol de l'extraordinari Pinyols d'aubercoc en l'edició original dedicada que m'ha aconseguit l'amic R. I la tristesa de pensar en la desaparició del seu programa a la televisió pública.

Allò del capità coix.

***

Juny és una promesa de nits sense fi, de capvespres frescos i vestits lleugers. Juliol, com la seva fonètica pesada ja indica, és la realitat de dies inacabables de sol enlluernador i aire pesat, irrespirable.

Juny són banderoles de paper de color i bombetes de fil incandescent per on voletegen les arnes, juliol són els camps agostejats -noti's la contradicció del verb- i els mosquits estúpidament inútils, picant-te les cames.

***

Sobre la inutilitat de mosquits i homòlegs. Mentre ens banyem al mar, intentant esquivar una medusa que neda per allí, pregunta l'N:

- Per què serveixen les meduses?

I hi veig una última reminiscència de la seva infantesa.

***

Aquella sensació de desolació de quan una nòvia, que et veia totes les gràcies, de cop deixa d'estimar-te. L'adolescència dels fills és això.