25.3.20

Breus

No sóc gens sospitós de ser seguidor de filosofies tipus new age, però sí que crec que d'això n'hauríem de treure una conclusió en forma d'alentiment, quietud, fre.

***

Per contra, veig en algun lloc gent que es pregunta què farà quan pugui sortir de casa i constato que les respostes són del tipus donar la volta al món!

***

I no ho critico, només ho constato. És comprensible: a cadascú li tira allò que li resulta atractiu i que és resultat d'un aprenentatge d'anys. Potser el que cal és canviar aquests aprenentatges, els referents.

***

A mi també m'atreuen les meves obsessions i, ahir, vaig veure que les lavandes havien començat a brotar. Vaig tocar les fulles noves i la mà em va quedar amarada d'aquella olor intensa i -atenció al tòpic- evocativa. Vaig pensar immediatament en tornar a la Provença.

***

Tornar a la Provença i potser quedar-m'hi, convertit en un d'aquells personatges de Giono, allunyats de tot. No és per menys a la vista d'algunes de les coses que llegeixo aquests dies per les xarxes socials. És ben cert que en moments així surt el millor de les persones, però també el pitjor.

***

No mirar les xarxes i limitar els mitjans seriosos. Mira que és fàcil. Doncs no hi ha manera.

***

I he decidit que l'olor de la lavanda em servirà també de mesura de control. Diuen -potser és una falsedat més- que un dels símptomes de la malaltia és la pèrdua de l'olfacte. Així que l'olor de lavanda serà alhora magdalena de Proust i canari de mina.

***

Alguns paladins del confinament hardcore que no paren quiets.

Cap comentari: