Un dels últims dies a.C. (abans del coronavirus o abans del confinament, com preferiu), vaig veure com les flors de colza començaven a apuntar en alguns camps, i vaig pensar que aniríem a passejar-nos pel camí que els travessa, entre els Hostalets i Tona. Ara veig alguna foto de camps grocs a l'instagram i penso que ja deuen estar florits. Una primavera que se'ns escaparà.
***
Sento les campanes que de l'església que toquen les dotze. Els diumenges encara toquen a missa. Misses que no se celebren.
***
Fa uns dies pensava que anar a comprar era gairebé un luxe, caminar una mica, sentir l'aire, veure algunes persones... Ara ho percebo ja com un perill, una amenaça.
***
Ahir a la tarda vaig estar mirant-me una guia de viatges de Poitu-Charentes i pàgines de cases rurals d'aquesta regió francesa, pensant en l'estiu, com si res no passés. I ja veurem què passarà, però crec que és preferible això que llegir les notícies dels diaris digitals. Avui continuaré.
***
Per què aquesta regió? No sé. Havíem fet plans d'anar a l'estiu a algun lloc llunyà: Irlanda, Grècia... (per nosaltres això és llunyà i, segons com, potser ho tornarà a ser per a tots), però ara em resulten inhòspits els avions i els aeroports i confio més en la seguretat dels mitjans propis. Tot això és absurd, ja ho sé, igual que fer plans, però crec que ajuda tenir horitzons oberts.
***
El millor moment del dia és quan arriba l'hora d'anar a dormir. Amb el seu escalf, l'edredó té un efecte metafòricament protector. Llegeixo a l'empara de la llum càlida passada pel tamís de la pantalla fins que em venç la son. Tanco el llibre, el llum i els ulls, i dormo plàcidament.
***
Penso en el text que vaig enviar fa unes setmanes a Clarín, sobre Pla i la grip espanyola, i sobre nosaltres. Segurament haurà quedat desfasat, després de tot el que està passant. Però m'agradarà llegir-lo, quan passi encara més temps, pensant com d'ingenus érem tots.
***
Som afortunats de viure aquí. Avui plou, però quan fa bo podem sortir al jardí, moure'ns, percebre aquesta pau enganyosa del poble, aquest silenci. Com el vel de Maia de Manent.
***
Passa ara un cotxe tocant la botzina. Se'm fa difícil pensar quin motiu pot haver-hi en aquests moments per tocar el clàxon del cotxe.
***
M'arriba un text de Samuel Pepys sobre la pesta que va viure Anglaterra el 1665, just un any abans del gran incendi de Londres -Déu n'hi do, quins temps- i busco els diaris que va regalar-me T. (en anglès i en castellà), però no sé si tinc esma per llegir aquestes anotacions.
***
Detesto els jocs d'atzar. I llegeixo que la plaga -terminologia de Pepys- provoca la bancarrota de les cases d'apostes digitals, que tant mal fan. Penso, doncs, que almenys hi haurà alguna conseqüència positiva d'això. Però és evident que ara vivim tots, més que mai, sota els designis d'un atzar macabre, el pitjor joc possible.
***
Estava pensant en comprar alguns llibres a Libelista o a alguna de les llibreries independents que ofereixen la compra online i el transport a domicili, però després he pensat que repassaria les prestatgeries. Tinc moltes coses per llegir encara, potser els ha arribat el moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada