Em diu l'N. que a la classe d'ahir de l'escola de música -potser l'última en un quant temps- van composar un himne al coronavirus. La millor part, afirma rient, era la que deia: Coronavirus, tanca el cole!
***
Impossible no preocupar-se davant del que ens ve a sobre. Per mitigar (ara que entrarem aviat en fase de mitigació i serà el verb de moda) la preocupació, la mandra i un cert escepticisme, el millor és pensar que tot això és fonamentalment per protegir les persones més fràgils. I davant d'això, cap dubte.
***
I en el vessant de la picaresca, esperar que suspenguin la lliga de futbol.
***
Tornant a l'inici de El quadern gris, al tancament de la Universitat per la grip espanyola, a Josep Pla, desvagat, llegint i passejant, i al seu germà trencant-se braços i cames jugant a futbol, pensar que ara, Pere Pla, ni jugar a futbol podria. Em diuen que ahir van tancar les pistes de tennis del poble, tot i la xarxa que separa els contendents.
***
Escriure La novel·la del coronavirus (amb majúscula), una idea que segur que ronda pel cap de molts escriptors.
***
No sé per què, potser perquè darrerament ja hi passo molt de temps, però la previsible reclusió a les cases se'm fa profundament costeruda.
***
He recordat avui L'hussard dans le toit, de Giono, una història stendhaliana que no em va acabar de convèncer: epidèmies, quarentenes i fugides. Molt actual, això sí. Amb el temps que tindrem, mirarem la pel·lícula, amb Juliette Binoche, que mai falla, i Olivier Martínez.
2 comentaris:
Hi ha que partir de la hipòtesi que el covid 19 finalment ens afectarà a tots. Les mesures que estan prenent-se intenten evitar, és un virus molt fàcil de propagar, que els contagis siguen massius i col·lapsen el sistema sanitari. Quan les epidèmies de pesta bubònica el problema eren les rates, que junt a les pusses, transmetien la malaltia. Ara som nosaltres els rosegadors i, com que la nostra exterminació no és una solució, tenim que romandre aïllats. És el mètode Pascal: "Els grans mals dels homes venen de no saber estar-se quiet a casa"
Efectivament, Ximo, vista la magnitud de l'assumpte, cal extremar tota la prudència, protegir-se, protegir els altres, donar gràcies als que estan a primera línia, i fer cas a Pascal, de qui he estat sempre gran partidari. La llàstima és que les xarxes socials impedeixen la quietud absoluta: permeten seguir emetent soroll fins i tot des de la reclusió.
Publica un comentari a l'entrada