29.1.13

Intensament tènue


Parla dels seus diaris -possiblement l'obra més important de la literatura espanyola actual- amb un cert escepticisme, no pel que fa al seu valor sinó a la projecció obtinguda. No obstant això, mostra un compromís enorme envers aquesta obra, transcendint allò estrictament literari.
De les seves paraules es desprèn que li agradaria contribuir, amb aquesta obra, a dibuixar una societat més serena, on les persones recuperessin el gust pel silenci, pels passejos pel camp, pels paisatges bells, per la música, per la lleialtat... per tot allò que té realment valor.
Expressa aquests desitjos sense presumpció i amb el lògic dubte, però amb una sinceritat compromesa, i va apagant la veu en consonància amb la llum tènue de la tarda, que també es va esmorteint darrere els finestrals. Els focus de la sala, de llum igualment suau i càlida, comencen a dibuixar ombres que es perfilen enmig d'un silenci trencat només per les paraules. Cau la nit  i l'escena té un aire de Georges de la Tour.

Cap comentari: