8.5.12

Lògica infantil

Conversa entre l'N. i jo mentre acabem de dinar:

- Papa, he fet un rodolí: la taronja és de color taronja.
- Home, això no és ben bé un rodolí. Per ser-ho, cal que siguin paraules diferents. Per exemple: l'esponja és de color taronja o la monja és de color taronja.
- Les monges no són de color taronja.
- Ah, no? I de quin color són? (Espero que em digui que de color gris o negre).
- De color "carn".

Aquesta resposta posa de manifest que els nens tenen una visió més primària i pura de la realitat, que transcendeix les convencions adquirides que tenim els adults. Ells pensen en una monja primer que tot com una persona com qualsevol altra, mentre que nosaltres anem directament als seus hàbits com a característica primera.
I això del color "carn" em trasllada directament a la infantesa, com l'olor a llapis o les bates de ratlles blaves. El color "carn" només existeix per als nens i va molt lligat a la dificultat de trobar-lo en els estàndards de color dels llapissos de color infantils. Jo encara recordo els conflictes i discussions que teníem a l'hora de decidir si pintàvem les cares i les mans de les persones de color rosa, taronja o, en alguns casos més sofisticats, salmó. El color "carn" estava -i pel que veig segueix estant- molt mal resolt.

Cap comentari: