31.5.12

Amb l'abric de llana

No entenc gens d'economia. No en sé ni un borrall, que deia Josep Pla, però sí que tinc una certa memòria, per això he anat a buscar un llibre que vaig llegir fa anys, Economia liberal per a no economistes i no liberals de Xavier Sala i Martín (de l'any 2001) per recuperar el que l'autor anomena paràbola de la roba única. Val la pena citar-ne alguns fragments:

El continent és força gran i es diu Europa. Al nord normalment hi fa fred i al sud normalment hi fa calor... Durant gran part de l'any, al nord porten abrics de llana de talles grans i al sud van amb pantalons curts de talles petites... Un bon dia els països d'Europa decideixen aprovar l'acta de la roba única, segons la qual tothom haurà d'anar vestit de la mateixa manera... El problema de les talles s'intenta solucionar obligant tots els membres a fer un règim d'un parell d'anys (els criteris de Maastricht)... Es crea el Centre Europeu de la Moda o CME per tal que prengui les decisions comunes per a tots. Com que a Europa els del nord tenen més poder que els del sud, es decideix adoptar l'abric de llana...
El problema arriba al mes de març, quan al sud d'Europa comença a fer calor mentre que al nord encara fa fred. Els del sud volem que Europa es posi la roba d'estiu però els del nord diuen que no. L'arribada de la primavera simbolitza l'arribada d'una crisi al sud d'Europa. El fet de no poder canviar de roba simbolitza que els països del nord (que seran els peixos grossos del nou BCE) no tindran cap mena d'interès a ajudar els companys del sud a superar la crisi.

I bé...