6.3.08

Ja fa 30 anys

L’any 1978 es va gravar a Londres el mític àlbum Three imaginary boys. Seguint l’estela de l’esclat del punk, i abans d’endinsar-se en les tenebres de Seventeen seconds, Faith o Pornography, aquest fou el disc més fresc de The Cure.

Sembla mentida, però d’això ja fa trenta anys.

Amb tots vostès Smith, Tolhurst i Dempsey interpretant la meva cançó preferida de l’àlbum (tot i que és difícil triar-ne una):

7 comentaris:

àlex ha dit...

Dilluns vaig al concert! T'hi apuntes? Encara queden entrades.

Àlex Figueras ha dit...

Em sembla que ara ho tinc una mica difícil.
Records a en Robert.

àlex ha dit...

Està vell i gordo, els cabells crepats i els llavis pintats ja queden una mica ridículs, però diuen que els concerts segueixen sent bastant bons! Per cert, tot i reconeixent que no els he escoltat tots, jo també em quedo amb el seu primer disc.

Àlex Figueras ha dit...

Tinc la teoria que els músics de rock s'haurien de retirar en complir els quaranta anys, per això he volgut penjar aquest vídeo en què un joveníssim Robert Smith ni tan sols portava el seu clàssic pentinat.
En qualsevol cas, segur que Robert Smith sempre serà Robert Smith i, atenció, que Sex Pistols anuncien una gira!

àlex ha dit...

Sí, Robert Smith sempre serà Robert Smith: ahir tres (!) hores de concert i tres blocs de bisos, l'últim dedicat exclusivament al seu primer disc, amb Boys don't cry, 10:15 Saturday night, Jumping someone else's train, Grinding halt i Killing an arab.

Àlex Figueras ha dit...

Quina enveja! La crítica d'ahir a La Vanguardia també era molt bona.
Una pregunta, van cantar "Killing an arab" o "Kissing an arab"?
Sembla que algunes vegades s'han decantat per l'estupidesa de la darrera versió.
Ja sé que demanar a l'integrisme islàmic o a l'integrisme políticament correcte que entenguin Camus o qualsevol cosa intel·ligent és totalment estèril però els altres no hauríem de caure en el joc d'aquests dos corrents d'opinió (anava a escriure "corrents de pensament" però hauria estat una contradicció).

àlex ha dit...

La veritat és que no sé què cony va cantar... sé que darrerament han canviat la lletra per "kissing an arab" o per "killing another", però l'altre dia aquests matisos no els vaig captar.
Tb sé que a un concert recent a Copenhagen, abans de començar-la a tocar, Robert Smith va dir: "This is form Denmark".