Notes

L'escriptura acaba naixent de dos elements aparentment contradictoris, l'egoisme -o l'egolatria- i la generositat. Ningú que no tingui una voluntat de perdurar, fruit d'una certa pulsió relacionada amb el propi ego, experimenta la necessitat d'escriure. Alhora, com em deia algú l'altre dia, escriure no deixa de ser un acte de generositat. La creativitat artística no s'entén sense la voluntat d'oferir alguna cosa que hom considera valuosa sense rebre, a priori, cap contraprestació.

Quan falla, doncs, algun d'aquests ingredients difícilment pot sorgir l'escriptura. A mi, ara mateix em manca el segon.

***

És trist ser ciutadà de segona. Que perquè una majoria hagi de celebrar, tant sí com no, no existeixi el respecte més elemental. No deixis que disset ferits, un d'ells a la UCI, entre la vida i la mort, t'espatllin una celebració. Si cal, es capgiren els fets; les víctimes poden ser botxins. I si cal, es menteix des de totes les instàncies. Quan això ja no és materialment possible, es cobreix d'oblit.

***

Busco casa a la França rural. En trobo una a Terraube. Bonica, petita, assequible. Com tantes altres coses (el paisatge, la pau, la despoblació), els preus de la Gascunya també són envejables. Quan m'hi interesso, ja està venuda. És igual, tampoc me'n podria anar. Tantes hipoteques de vida. El desig de fugir hi és, tanmateix. Molt gran.

***

(Ets un exagerat! Doncs bé, un dels atropellats podria haver estat també jo i acabar sota les rodes d'un cotxe guiat per l'odi. Després sí que, com deia aquell, ja no hauria escrit res més).