***
Avui no he pogut anar al forn a comprar l'esmorzar. M'he acontentat mirant, rere la finestra, una garsa passejant-se per l'herba, picant, de tant en tant, algun insecte i emetent els seus crits de pinxo de barri. Només una cotxa fumada s'ha atrevit a baixar al seu territori.
***
José Carlos Llop escriu una esplèndida introducció al catàleg de l'exposició de Pierre Le-Tan que es va fer l'any 2003 al Reina Sofía, de la qual va ser comissari. Cita Llop un fragment de l'extraordinari Paris de ma jeuneusse, de Le-Tan, en el qual l'il·lustrador i escriptor franco-vietnamita, que llavors era un nen, acompanyava el seu pare a visitar una senyora de la mateixa nacionalitat -Madame D.- que li regalava uns bitllets de banc amb la imatge de l'antic emperador del Vietnam, Bao Daï. La senyora en qüestió guardava una maleta plena d'uns bitllets que, amb el canvi de règim, havien perdut tot el seu valor. Llop recorda també que a casa els seus avis conservaven bitllets de 10 i 20 milions de marcs de la República de Weimar amb els quals jugaven els néts.
Això m'ha fet pensar en com algunes persones volem atresorar encara valors, habilitats, maneres de fer, preferències... que en el nou món que s'està construint comencen a ser tan inútils com els bitllets de banc amb l'efígie de Bao Daï de la maleta de Madame D. Veient la vergonyosa escena d'ahir de Trump i Vance amb Zelenski no puc deixar de pensar-ho. Com tampoc puc deixar d'imaginar-me a Reagan i Bush pare, allà on siguin, regirant-se.
