Notes

Sovint pensem, i és cert, que amb l'edat se suavitzen les arestes de les persones, que amb els anys ens mirem les coses sense aquella perspectiva tan punyent pròpia de la joventut. Amb l'edat, les opinions i els punts de vista s'acostumen a relativitzar, el dubte pren un paper més central, els límits ja no són tan nítids. Però, en contraposició amb això, crec que amb els anys veiem, o percebem, coses que no sabíem veure de joves. En la joventut, la claredat de les posicions confronta amb una certa miopia davant d'allò que el món ens posa al davant. Contrasta la nitidesa amb què es mira amb el caràcter borrós del que es veu. Amb la maduresa, aquestes imatges es van fent clares i precises, la realitat es perfila. Podríem dir que descobrim les trampes del món, les trampes dels homes. A l'il·liusionista li sabem veure el truc. Jo no voldria que fos així. Preferiria seguir pensant que el mag perfora la noia amb les espases i la parteix en tres trossos, per després reaparèixer sana i estàlvia. Però és impossible no fixar-se en el vestit tronat de l'il·lusionista i en què ens ha estafat amb l'entrada per mirar de cobrir el descobert del seu compte bancari.

***

I tu, què en penses del cas de Karla Sofía Gascón? Doncs res, en realitat no en penso res. Ni m'interessa ni en vull pensar res. Una de les formes d'abstreure's del nostre món és no entrant en els debats que, obligatòriament, imposa.

***

Divendres gris, silenci, tarda llarga. Només sento moure's el conill, que em fa companyia. I, de tant en tant, el xiulet llunyà del tren.

***

Quan veig el pilot de llibres que he començat i he deixat (i que em sap greu desar a la prestageria) és com si vegés un seguit de cadàvers a la cuneta, que no he estat capaç de salvar.

***

No sé quin sentit té, però aquests dies reviso ja els textos de 2023 i 2024 per a eventuals futurs diaris. No sé si tindran sortida però la feina estarà feta.

***

Sobre feina, precisament. Veig a la televisió la imatge d'una ministra -vicepresidenta i tot, crec- parlant en un faristol sobre el fons d'un rètol on hi posa trabajar menos. Penso que reduir la jornada laboral és un objectiu polític legítim i que treballar menys pot ser també una finalitat personal individual. Però fer de treballar menys -així en genèric- un lema institucional i col·lectiu em resulta estrany i no em sembla gaire raonable. Excepte si el que busques és vots, esclar.

***

Els desitjos i les afinitats poden variar d'un dia a un altre, però, en general, cada vegada prefereixo més la tranquil·litat de casa que l'agitació dels carrers de la ciutat.