***
Aquell moment en què ni les preocupacions de la realitat, ni la ficció de la lectura no tenen prou força com per vèncer l'impuls de la son, i els ulls es tanquen, com s'acaben tancant també el llibre i el llum, per deixar-se endur cap al món del somni, és insuperable.
***
Centrar-se durant uns dies en l'escriptura de poesia, encara que la poesia pròpia no deixi de ser, com algú deia també de la d'un mestre (la qual cosa em consola), prosa retallada, porta també a veure el món, i pensar-lo, en una clau diferent, més nítida i lluminosa.
***
Ha mort X., sobtadament. Hi vaig tenir un tracte tangencial, però el caràcter totalment inesperat d'aquesta mort, ens ha de fer pensar en l'absoluta fragilitat de la vida i, des d'un sentit més pràctic, en la necessitat de tenir-ho sempre tot ordenat per poder morir en qualsevol moment sense ocasionar problemes als que ens sobreviuen.
***
Passem amb la G. per davant d'un bar del poble on havíem anat al principi de ser nòvios. Ara porta dècades tancat; llavors, acabaven de fer-lo nou. Hi havien instal·lat un billar americà, al qual jugàvem a vegades. L'havíem de compartir sovint amb un grup d'homes del poble que es trobaven allí. Els vèiem vells.
Han passat trenta-cinc anys i alguns d'aquests homes ja són morts. D'altres, ara sí que són autènticament vells. Resulta que llavors eren més joves del que som nosaltres actualment. Amb quin vertigen circula la vida! És com un vent sense aturador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada